adeu xirinacs

Ha muerto Xirinacs el luchador incansable por la libertad del PPCC. Y murio tal y como quiso vivir: libre. La libertad que se le nego en vida la consiguio con la muerte. Ha preferido cerrar los ojos a seguir viendo a su pueblo dominado y oprimido. Los que nos quedamos aqui seguiremos luchando para que el cuerpo de xirinacs repose donde él siempre habría querido: en una tierra libre.

Adeu Xirinacs, el millor record, la victòria. Visca la terra lliure

Os cuelgo sus palabras de despedida:

ACTE DE SOBIRANIA He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països
Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He
viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de
l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final
absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres
líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en
mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en
vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de
2007"