la veritat es que cada vegada em fa mès mandra escriure al blog. Aquesta no mès ho faig per recomenar una cançó que cada vegada que la sento em fa sonriure. Es estrany perqué la lletra no es precisament alegre, sino tot el contrari, parla de dues persones que estan una al costat de l'altra i per vergonya, por... no se atreveixen a parlar el un amb l'altre i perden la seva oportunitat de començar una relació.
per cert veig que ultimament no més escric al blog per recomanar cançons, ho sentó
La cançó es dels Manel i es diu "es nit freda per ser Abril", penjo també la lletra
La Maria i el Marcel, de costat en una barra.
Es miren i fan glopets a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell, ahhhhh.
Ella emplena un crucigrama, ahhhhh.
Ai, Maria,
Ai, Marcel,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.
El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.
Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa (x8)
martes, 11 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
