viernes, 16 de julio de 2010

¿estatut=independencia?

No ho entenc la veritat, com les organitzacions de la esquerra independentista revolucionària catalana es poden mobilitzar contra una sentencia de un tribunal sense legitimitat (el constitucional espanyol) relacionat amb un estatut en el que no confien i no han cregut mai.

La resposta oficial segur que serà que es tractava de un manifestació pel dret a decidir i que es tractava de mantenir la unitat per aquest dret. No m'ho crec, sobre tot per que crec que l’èxit de la convocatòria es deu principalment al suport i cobertura donat pels massmedia catalans (grup Godo, grup zeta amb el periòdic de Catalunya, corporació catalana de mitjans audiovisuals...), sindicats i partits catalans sense anims independentistes (CIU, PSC)i partits independentistes de paraula pero no de fets (ERC). Al final es tracta de fer lo mateix que han fet tots els partits politics institucionalitzats: capitalitzar i aprofitar-se de un descontent popular contra una sentencia per treure el suc polític i aprofitar-ho pel seus objectius. Això es molt respectable sense dubte... ¿però es coherent defensar la independència aprofitant un descontent generat per el rebuig a una normativa que planteja la dependència (l'estatut)?. Dit d’altra manera com pots sortir a manifestar contra una sentencia que estas content que hagui sortit desfavorable. Com es diria en castellà "no se puede estar en misa y repicando".

Per cert jo no vaig ser-hi. A aquestes alçades no m’amago ni he de demostrar res ni justificar res. Simplement vaig passar el dissabte a la platja tranquil•lament per que ja fa temps que vaig decidir que l’únic esforç que faré per la independència de Catalunya hi serà treu-me el passaport per poder anar a visitar a la meva família a l’Aragó. Ben mirat si com volien en el referèndums celebrats mesos enrere aconseguir la independència per ser un estat integrat a la Unió Europea, no necessitaré ni fer aquest esforç i això que m’estalviaré (com dirien al Aragó somarda modo-off).

Disculpeu les errades al meu primer text en català al blog, salutacions

2 comentarios:

picarralero67 dijo...

El objetivo es forzar una crisis del Estado para poder constituir el propio, independientemente de la extensión territorial de éste.
Estudia la Revolución Rusa, "octubre17".
Como juego puedes investigar cómo se llamaba el partido en el que militaba Lenin en 1916.
Sin duda la izquierda independentista aragonesa "pura" se hubiese desmarcado de una manifestación masiva. Eso lo hubiese hecho hoy, no en los 90, que estábamos todos con nuestras pegatinas y pancartas de autodeterminación en las manifas autonomistas (sí, autonomistas!) de 1992 y 93. Como es natural, tirando del carro.
Ubicarse constantemente a la izquierda de sí mismo, por mor de no sé qué "pureza ideológica" se denomina "infantilismo de izquierdas" y no lleva más que al sectarismo y la automarginación.
Si la izquierda revolucionaria catalana ha apoyado la manifa ha demostrado más madurez que alguno de por aquí, desde luego eso no es extraño.

octubre17 dijo...

El problema es que en la revolución rusa los fuerzas revolucionarias no iban a remolque de la burguesia rusa, ni poniendose detras de sus pancartas

En cuanto al juego que me propones es una falacia y lo sabes perfectamente. El POSDR era marxista el concepto de socialdemocracia como se entiende hoy en día no tiene sentido hasta despues del triunfo de la RR.